LA SALLE CADET FEMENI 98 - PUIGCERVER SALLE : 61-59

El d'aquest migdia al Pavelló de La Salle, ha estat un partit d'aquells que es recorden per molts anys que passin, i especialment les noies, veritables protagonistes de tot això. Per entrenar i jugar amb una mica més de confiança i per adonar-se que la feina als entrenaments s'està fent bé i que poc a poc, s'aniran recollint els fruits.

Un dia, com avui, te'n adones que de les derrotes de l'any passat, contra alguns dels millors equips de Catalunya, han servit per a aprendre i madurar.

I això que les coses no començaven gaire be. Ja a l'arribada al Pavelló, les nenes es quedaven bocabadades en veure entrar un grup de noies increïblement altes i fortes, molt més fetes, i és que un any més, en aquestes edats, encara es nota molt.

Comença el partit. Salt entre dues. La noia del Puigcerver quasi un pam més alta. Però...una vegada comença a botar la bola...s'acaben les especulacions. Ara toca demostrar la feina. Bona defensa !!!. Les de Reus anoten un parell de cistelles de força però les nostres no es rendeixen i responen amb un joc més ràpid i alegre. El marcador s'iguala i finalitza el primer quart amb un 10 - 11 a favor de les de Reus.

Al segon quart les verdes intensifiquen la defensa amb una molt bona pressió i recuperen algunes boles. Castiguen a les nostres amb el joc interior i en un tres i no res, agafen 9 punts d'avantatge i marxen als vestidors amb certa tranquil·litat.

El tercer quart ha estat decisiu ja que l'equip no ha donat el braç a tòrcer. Han anat retallant distàncies, tònica que s'ha mantingut a l'últim quart. A manca de 4 min, el marcador assenyalava un inquietant empat a 48, però per un moment, semblava que no arribaria la remuntada, novament marxa el Puigcerver de +6.

Després d'un temps mort, les nostres han sortit novament a la càrrega amb una actitud increïble. Cada cistella era un esclat de joia, cada defensa era a mort, es lluitava a cada racó del camp, cada pilota, cada posició.

El partit torna a igualar-se a 59 però queden només 10 segons i les de Reus tenen una possessió que pot significar el partit. Treuen de banda, la pilota l'agafa la base que bota i bota fins que veu clar un passi, cinc segons, i una bona defensa de la línia de passe talla la pilota, un bot i passa a la companya més avançada, aquesta corre cap a cistella, dos segons, un bot, dos, dreta, esquerra, aixeca el genoll entrant a cistella, la bola toca el taulell, l'anella, sembla que el temps s'aturi i...entra i cau al terra, sona la botzina, s'ha acabat el partit. És la primera vegada que les nostres es posen pel davant i s'ha acabat !!!. Esclat d'alegria, de salts i abraçades, l'equip es sent fort i unit.

Lo de avui a de servir per veure el camí, el camí no es guanyar o perdre, el camí es el treball en equip, l'esforç, el sacrifici, el dia a dia, i això es el que s'ha començat a veure avui. Ara toca el més difícil... TREBALLAR MÉS I MILLOR. Enhorabona noies. 1, 2, 3 SALLE!!!